En els últims mesos hem pogut assistir al lamentable espectacle de l'anomenada "crisi dels refugiats". No estic utilitzant aquesta terminació de lamentable espectacle gratuïtament o com a manera d'adulterar la informació i fer-la més emotiva, més compromesa o humana com alguns poden pensar, no. Si la qualifique d'aquesta manera és perquè, en efecte, el tractament que els mitjans hegemònics de comunicació han fet d'aquest tema és el d'un espectacle, amb indub-table capacitat d'arrelar en la sentimentalitat de la gent i inclús de despertar moviments de solidaritat absolutament necessaris, però tot i així un espectacle, l'apartat analític del qual és tan buit i simplista-quan no inexistent-que no fa ningun favor a eixa gent que de veres sofreix aquesta situació. I eixa gent són els refugiats d'avui, és clar, però també són els de demà.
Estic cansat de que qualsevol telediari, principals fonts d'infor-mació de la majoria de la gent per molt que ens pese, parle de persones que fugen de «la guerra», «de l'Estat Islamic» o de «la dictadura» com a conceptes quasi abstractes, sense incidir més en ells. Estic cansat de reportatges amb imatges dels hòmens, dones i xiquets/es que travessen mil penúries per arribar a Europa, a les quals s'afegeix música emotiva com si d'una pel·lícula es tractés. Tal volta creuen que la situació no es prou trista de per sí, que l'han de decorar per fer-la encara més trista? Que estan més compromesos d'aquesta manera o comprometen a més gent? Res d'això, es tracta d'una altra estratègia per buscar el morbo mediàtic del que aquests mitjans s'alimenten. Aquesta efecte de la morbositat el busquen tant en una situació com aquesta com enviant a un reporter a clavar-se entre 30 cm de neu cada volta que arriba l'hivern, però en qualsevol cas es tracta d'infor-macions simples i idiotitzants que els asseguren una audiència fidel i sense criteri, al mateix temps que expandeixen la desinformació entre la societat. On queda l'autèntic treball d'investigació? On és l'ètica periodística? No pretenc fer una anàlisi de la situació a Síria però és ridícul limitar-se a esmentar que «hi ha una guerra civil».
El conflicte sirià té arrels mediambientals que són producte directe del canvi climàtic -vegeu la brutal sequia que va assolir el país els últims anys, que obligà a molta població agrícola a emigrar cap a les ciutats amb les conseqüents repercussions socials-, però el que sobretot ha contribuït a la desestabilització és, una vegada més, les empastrades de l'impe-rialisme occidental dels EUA i els seus aliats, dedicats a armar i finançar els sectors més violents i fonamentalistes de l'oposició, per tal de donar sustent a la seua indústria de guerra i prendre el control econòmic dels recursos una vegada s'estabilitze la situació. Cosa que mai ocorre, perquè el futur que li espera a Síria és el present de països com Afganistan, Iraq o Líbia, on s'ha actuat de la mateixa manera i s'ha destruït tota opció d'estabilitat. Però en lloc de contar aquestes coses, s'ens bombardeja amb els vomitius discursos sobre valors humans de Juncker i companyia, quan són còmplices per activa o per passiva de les actuacions que ens han dut a aquesta situació; s'utilitza la falta d'humanitat de governs com el d'Hongria com a boc expiatori, senyalant-los com als únics dolents de la pel·lícula per ser enemics de les polítiques d'acollida humanitària; i en definitiva, tan sols es dona visibilitat mediàtica als efectes irremeiables d'unes causes que no deixen de repetir-se al llarg de la història i que es continuaran repetint. La incompetència dels grans mitjans en aquest sentit no es innocent, estan massa arrelats en un sistema que es nodreix de tota aquesta misèria.
Açò implica que és responsabilitat de mitjans amb vertadera voluntat periodística i sobretot, de tot aquell que rep la informació, no emparar aquest espectacle mediàtic de la simplicitat i la emotivitat facilona, i per contra, exercir anàlisis crítics i en profunditat dels factors i les responsabilitats que resideixen a l'origen del problema, així com dels seus beneficiaris, per tal d'evitar que es seguisca repetint al llarg de la història. Perquè així serà mentre qualsevol gran poder es puga lucrar a la seua costa, per moltes vides i misèria que coste. Si la gent no es capaç d'assumir un mínim de sangsang freda a l'hora d'informar, informar-se i contrastar, i es limita a assumir l'horror sense sobreposar-se a ell, sense la ràbia creativa i instructiva que deuria crear-ne, els refugiats d'avui seran els de demà. I la Síria d'avui tindrà un altre nom en el futur. I a Europa, a Occident en general, a la cara bona del sistema, podrem tornar a posar-se tristos i sentimentals quan els Aylan de demà s'ofeguen al Mediterrani. I farem gala dels nostres valors humanitaris, i ens repartirem als refugiats que fugen de les guerres que hem creat, i quatre desgraciats continuaran omplint-se les butxaques i tot es continuarà reafirmant en un cicle d'hipocresia i absurditat fins el dia que tot rebente.
No hay comentarios:
Publicar un comentario